Els objectius del tractament consistiran en mantenir la via oral mentre sigui possible, mantenir l'estat nutricional i evitar les complicacions respiratòries.

Es poden aplicar diferents tècniques de forma aïllada, simultàniament o amb ordre consecutiu segons les necessitats de cada cas:

Rehabilitació (logopèdia)

La selecció de les estratègies de logopèdia dependrà de la severitat de l'alteració de l'eficàcia o de la seguretat de la deglució. La rehabilitació pot anar des d'un canvi postural (verticalitat, simetria) fins a la combinació de maniobres, exercicis, pràxies musculars i maniobres deglutòries específiques.

Ha de ser "a mida" del pacient i cal adaptar-la a la seva evolució segons l'etiologia i les conseqüències de la disfàgia. És molt important involucrar la família o el cuidador, ja que són els encarregats de verificar l'aplicació de cada estratègia.

Solucions pal·liatives

La modificació de les característiques del bolus, disminuint volums i augmentant viscositats, juntament amb l'increment sensorial (fred, àcid), ha demostrat una gran eficàcia terapèutica, millorant les aspiracions. Va a càrrec del cuidador, no cal integritat cognitiva ni aprenentatge. És útil en disfàgies neurògenes i en l'envelliment.

Gastrostomia percutània

Realitzada per via endoscòpica, per part del Servei de Digestiu. Es considera un procediment invasiu, es recorre a ella en els casos d'alteracions severes, amb malnutrició i/o que no responen a la rehabilitació. Es reserva per a malalties cròniques o progressives, on se suposa una esperança de vida superior a tres mesos. És útil quan es diagnostiquen aspiracions silents. Tot i que es faci una gastrostomia, cal intentar mantenir una petita proporció d'alimentació per via oral, sempre que no suposi un risc per al malalt.

Només s'utilitzarà la sonda nasogàstrica en disfàgies agudes on es preveu reutilitzar la via oral en menys de dos mesos.

Injecció de toxina botulínica

La toxina botulínica, en dosis controlades, provoca la paràlisi transitòria de la fibra muscular. Aplicada al múscul esofàgic superior, permet la seva relaxació temporal. Resulta útil quan és necessari un efecte transitori, o quan la miotomia suposa massa risc per a la seguretat del pacient. Mitjançant control ecogràfic, es pot aplicar a les glàndules submaxil·lars i paròtides, sent útil per al tractament de la sialorrea, causada per l'excés de salivació o per l’afectació severa de l'eficàcia de la deglució.


Miotomia del cricofaringi

Alguns pacients es beneficiaran d'un tractament quirúrgic. Quan es diagnostiqui l'alteració severa en l'obertura de l'esfínter esofàgic superior, que no millora amb altres tractaments menys invasius, es procedirà a la resecció del mateix. Podent realitzar-se per via externa o endoscòpica.