La sospita de disfàgia s'ha de plantejar en pacients que tussen, que tenen dificultats per fer progressar el bolus o que refereixen sensació de residus a la gola, amb necessitat de realitzar diverses deglucions. Les deglucions fraccionades, la pèrdua de pes, la necessitat d'allargar el temps dels àpats o evitar determinats aliments, són símptomes d'alteració de l'eficàcia de la deglució i d'una possible desnutrició. Les infeccions respiratòries repetides, encara que el pacient no refereixi tos en menjar, han de fer-nos pensar en una disfàgia orofaríngia com a primera opció diagnòstica.


Comptem amb dues proves principals per al diagnòstic de disfàgia, ambdues són vàlides, fiables i es consideren complementàries entre elles. Ens referim a l'endoscòpia de deglució i la videofluoroscòpia. També comptem amb la manometria esofàgica, útil per detectar trastorns de motilitat o de coordinació esofàgics.

deglu1


Endoscòpia de deglució, realitzada a la CONSULTA d'ORL

És l'exploració d'elecció en el nostre centre, per la seva simplicitat d'execució i per ser innòcua. Es pot realitzar en pacients amb mobilitat limitada, tantes vegades com es consideri necessari.

Consisteix en la introducció del fibroendoscopi pel nas fins al cavum, obtenint-se una imatge dinàmica i real de la faringolaringe.

deglu2

Permet l'exploració de les deglucions "seques", sense aliment, permet valorar la localització de les secrecions i la capacitat del pacient per alliberar-les. L'exploració de la deglució amb aliment es realitza a volums creixents (5, 10 i 15 ml) i en diferents textures (aigua amb espessant comercial), tenyits amb colorant alimentari.

Es valora el pas de l'aliment a la hipofaringe, la penetració i l'aspiració, tant simptomàtica com silent, així com la capacitat del pacient per alliberar residus de la via respiratòria. A més, durant l'exploració podem introduir canvis en la postura cervical o maniobres de compensació per valorar la protecció de la via aèria.

L'endoscòpia de deglució, és fiable, segura, ben tolerada, repetible i barata. Està especialment indicada en pacients amb disfonia i disfàgia. Com a inconvenient, cal destacar que no permet l'estudi de la fase oral.

Videofluoroscòpia realitzada a la sala de RADIOLOGIA

Es considera igualment eficaç, permet l'estudi de la fase oral. Serveix per avaluar la seguretat i l'eficàcia de la deglució, avaluar l'eficàcia dels tractaments i quantificar el reflex deglutori. Permet identificar els pacients que presentaran aspiracions silents no diagnosticables clínicament i que per tant estaran en risc de presentar una pneumònia aspirativa.

radio1

Es realitzarà en els casos que se sospiti una alteració important de la fase oral, quan l'endoscòpia de deglució sigui dubtosa o es consideri insuficient. Serà útil per completar el diagnòstic i/o seguiment de pacients complicats, que no responen als tractaments habituals.

És una tècnica radiològica dinàmica que consisteix en l'obtenció d'una seqüència en perfil lateral i anteroposterior de la ingesta de diferents volums i viscositats amb un contrast hidrosoluble (gastrografin diluït).

La posibilidad de digitalización y análisis cuantitativo de las imágenes permite una medida precisa del patrón motor orofaríngeo de los pacientes con disfagia.

Com a inconvenients destaquen els índexs de radiació i la difícil visualització dels teixits tous, no permet observar la deglució de secrecions basals ni la deglució sense aliment. Pel que no està indicada si no canviarà l'actitud terapèutica. A vegades, no es pot realitzar la prova per raons sanitàries com immobilitat, infeccions o escàs nivell d'alerta.

- Manometria esofàgica, realitzada per part del servei de DIGESTIU

Es considera complementària de les dues anteriors, és útil per a l'estudi de la contracció faríngia, de la relaxació de l'esfínter esofàgic superior, del peristaltisme esofàgic i la coordinació de tots els elements. Està indicada davant la sospita de trastorns d'obertura de l'esfínter esofàgic superior i de trastorns esofàgics.