Obesitat com a factor de risc per a la infecció per Covid-19

La investigació científica segueix avançant en el coneixement de la infecció coronavirus (COVID-19). D'un virus que semblava només centrar-se en la població d'edat avançada ara ja es té una gran evidència que no coneix fronteres d'edat i que tampoc li frenen les malalties cròniques; tot el contrari, aquestes fan als pacients més vulnerables al seu atac.

De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que la població major de 65 anys i que aquells pacients que pateixen algunes malalties cròniques respiratòries, diabetis, hipertensió o obesitat tenen un major risc de desenvolupar la infecció per COVID-19 de forma més greu en el cas de infectar-se.

El Dr Carlos Puig, del servei d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya ens apunta que diversos articles recents suggereixen que l'obesitat és un factor de risc per a una malaltia més greu per coronavirus. Per al Dr. Puig això és molt preocupant doncs actualment portem uns mesos patint una epidèmia mundial per COVID-19 però dècades amb una pandèmia social com és l'obesitat, ja que la prevalença de sobrepès i obesitat ha anat augmentant en les últimes dècades a nivell mundial i també a casa nostra. De fet, s'estima que a Espanya l'any 2019 1 de cada 4 homes i 1 de cada 5 dones patia obesitat (és a dir, presentaven un índex de massa corporal (IMC) superior a 30)1. L'obesitat és un factor de risc ja conegut per la morbiditat i la mortalitat prematura2 i suposa a més un risc augmentat de patir diferents malalties com diabetis mellitus tipus 2, hipertensió, hipercolesterolèmia, malalties cardiovasculars (infart de miocardi o ictus) i fins i tot més de 10 tipus de càncer3-5.

En el moment actual no hi ha dades relatives a si les persones amb obesitat són més susceptibles a la infecció per coronavirus, però sí que s'està considerant la possibilitat que puguin ser més contagiosas6. El que per descomptat està molt clar és que l'obesitat suposa un factor de risc de mala evolució davant d'un cas d'infecció per COVID-197.

A la llum dels resultats esmentats prèviament, els científics han suggerit que els pacients amb obesitat i especialment aquells amb obesitat grau II o superior (IMC ≥35) han de prendre mesures addicionals per evitar la infecció amb coronavirus8, de manera similar a com es fa ja amb altres grups d'alt risc com és la població diabètica o immunodeprimida. D'altra banda, és important destacar que aquesta nova evidència apunta que les persones joves, sense patologies cròniques associades, també podrien ser un grup de risc en el cas de tenir obesitat.

Com a conclusió, les primeres dades disponibles sobre el paper de l'obesitat en COVID-19 suggereixen que les persones amb obesitat tenen més risc d'hospitalització, cures intensives, ventilació mecànica i/o mort, independentment de la presència d'altres comorbiditats. Les dades apunten també a que l'obesitat podria ser un factor molt important en el cas de persones joves. És per tot això que aquests pacients han d'extremar les mesures de seguretat i prevenció de contagi i, per tant, també de vital importància fomentar un estil de vida cardiosaludable que faciliti la pèrdua de pes i el retorn al que s'entén per un "pes saludable ".

Referències:

(1) Ministerio de Sanidad, Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición, Observatorio de la Nutrición y de Estudio de la Obesidad (NAOS). Prevalencia de sobrepeso y obesidad en España en el informe «The heavy burden of obesity» (OCDE 2019) y en otras fuentes de datos; 2019 [consultado 5 May 2020]. Disponible en http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/nutricion/observatorio/Resu

men_resultados_informe_OCD-NAOS.pdf

(2) E. Di Angelantonio, S.N. Bhupathiraju, D. Wormser, P. Gao, S. Kaptoge, A.B. Gonzalez, et al. Body-mass index and all-cause mortality: Individual-participant-data meta-analysis of 239 prospective studies in four continents. Lancet., 388 (2016), pp. 776-786

(3) J. Upadhyay, O. Farr, N. Perakakis, W. Ghaly, C. Mantzoros. Obesity as a disease. Med Clin North Am., 102 (2018), pp. 13-33

(4) B. Lauby-Secretan, C. Scoccianti, D. Loomis, Y. Grosse, F. Bianchini, K. Straif. Body fatness and cancer—viewpoint of the IARC working group. N Engl J Med., 375 (2016), pp. 794-798

(5) A.P. Pérez, J.Y. Munoz, V.B. Cortés, P. de Pablos Velasco. Obesity and cardiovascular disease. Public Health Nutr., 10 (2007), pp. 1156-1163

(6) L. Luzi, M.G. Radaelli. Influenza and obesity: Its odd relationship and the lessons for COVID-19 pandemic. Acta Diabetol., 57 (2020), pp. 759-7764

(7) N. Sattar, I.B. McInnes, J.J. McMurray. Obesity a risk factor for severe COVID-19 infection: Multiple potential mechanisms. Circulation., (2020).

(8) A. Simonnet, M. Chetboun, J. Poissy, V. Reverdy, J. Noulette, A. Duhamel, et al. High prevalence of obesity in severe acute respiratory syndrome coronavirus-2 (SARS-CoV-2) requiring invasive mechanical ventilation. Obesity., (2020),

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup hospitalari líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. Compta amb més de 40.000 professionals en més de 125 centres sanitaris, entre els quals es troben 50 hospitals que ofereixen prop de 7.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d'un gran equip de professionals altamente especialitzats i de prestigi internacional. Entre els seus centres, es troben a l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, Centre Mèdic Teknon, Ruber Internacional, Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, Hospital Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica de Guipúscoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrat Cor, etc.

El Grup treballa en la promoció de la docència (vuit dels seus hospitals són universitaris) i la investigació mèdic-científica (compta amb l'Institut d'Investigació Sanitària de la FJD, acreditat per la Secretaria d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació). Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l'experiència acumulada en els diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes d'investigació a tot Espanya i molts dels seus centres realitzen en aquest àmbit una feina

puntera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d'altres.