Logopedia

Patologies tractades

• Dislàlies: Alteracions en la producció d’un o més sons de la parla. També es pot intervenir en adults que no van corregir el dèficit quan eren nens.
• Retard de parla: Alteracions articulatòries que comprometen la fonètica i la intel·ligibilitat de la pala sense causa patològica evident.
• Retard del llenguatge: Decalatge entre l’edat cronològica del nen i els aspectes del llenguatge que caldria tenir adquirits per edat en relació a la fonètica, fonologia, lèxic, sintaxi i pragmàtica del llenguatge.

• Disfèmia o Tartamudesa i Taquilàlia: Alteració en la fluïdesa de la parla que es caracteritza per repeticions o bloquejos durant l’emissió del missatge o per l’excés de velocitat i manca d’intel·ligibilitat per omissions.

• Alteracions orofacials: Patologies que es donen per hàbits bucals inadequats i que requereixen teràpia miofuncional i intervenció específica:
• Deglució atípica i pseudoalteracions: Alteracions sobre la mecànica deglutòria en totes les seves fases per comportament lingual anòmal.

• Posició de llengua en repòs: Tipus de posicionament lingual que porta a pressions contraproduents sobre l’estructura oro-facial.
• Tipus respiratori: Es potencia la respiració nasal per millorar la competència labial, el posicionament lingual I la forma del paladar.
• Segellat labial: Treball sobre llavi evertit i competència labial per activar la contraforça lingual.
• Hipotonicitat o Hipertonicitat de la musculature oro-facial: Intervenció sobre la musculatu rehabilitant de la cavitat orofacial. Habilitat pràxica i funcionalitat muscular.
• Funcionalitat dels frenells labials i lingual i tractament post-quirúrgic en cas d’intervenció: Treball d’elasticitat i elongació dels frenells limitants per millorar enquilossaments i manca de mobilitat.
• Succió no nutritiva i onicofàgia: Acompanyament al nen; estratègies i pautes als pares per evitar la succió o interposició, ja sigui d’objectes externs o de teixits tous,com galtes, dits, etc.
• Alteracions sobre la masticació: Treball sobre alteracions masticatòries i dificultats de pas a sòlids.
• Treball postural: Treball postural en relació a les maloclusions i el desequilibri sobre el sistema estomatognàtic
• Disglòssies: Treball sobre alteracions orgàniques. Malformacions, fissures palatines, llavi leporí, etc.
• Disfonia: Alteració de la veu en qualsevol de les seves qualitats, to, intensitat i timbre com a conseqüència d’un trastorn orgànic o per un mal ús de la veu. Aquest tipus de trastorn requereix reeducació vocal específica per a cada cas, incidint sobre la coordinació fono-respiratòria, la tècnica corporal, la ressonància vocal i els aspectes emocionals. Existeixen diferents tipus de disfonia:
• Disfonies funcionals sense lesió vocal:Es caracteritzen per un esgotament muscular de la laringe després d’un esforç prolongat o per ser veus de timbre empobrit i manca de projecció vocal amb compensació de la musculatura peri-laríngia i falta de tècnica vocal.
• Disfonies per lesions congènites: Patologies existents al llarg de tota la vida i que generen mals hàbits compensatoris molt arrelats.
• Disfonies per lesions adquirides: Disfonia per lesió vocal generada a causa d’un ús o abús de la veu. Pot ser una lesió recent o de llarg temps d’evolució.
• Paràlisis laríngies:És la paràlisi d’una hemilaringe a conseqüència de la lesió del nervi recurrent. La corda vocal afectada pot quedar en posició medial o lateral.
• Post-quirúrgic: Quan la lesió vocal requereix microcirurgia endolaríngia cal reeducació pre i post quirúrgica per assegurar l’èxit del procés.
• Disfonies infantils: Treball sobre les veus infantils per millorar la propiocepció i l’escolta i en els més grans ajudar a la muda vocal quan hi ha dificultats en el descens de la laringe.
• Presbifonies: Treball sobre la veu de la gent gran per tonificar, elastitzar i ajudar amb tècnica vocal a millorar el gest vocal i aconseguir una veu més rica i funcional.
• Afàsia: Alteració adquirida del llenguatge oral, en totes les seves variants, que pot afectar a la comprensió i/o l’expressió i també a la lectura i l’escriptura degut a una lesió cerebral focal.
• Disàrtria: Alteració de la parla per manca de control muscular, lentitud o incoordinació dels òrgans oro-facials per una alteració del sistema nerviós. Es pot treballar a partir d’exercicis pràxics, estimulació muscular i treball específic sobre articulació.
• Disfàgia: Alteració en el procés de deglució per dificultats de pas de l’aliment, en qualsevol de les seves fases, des de la boca fins a l’estómac, que pot donar diferents símptomes i que podem tractar amb maniobres i activitats neuromusculars.
• Recuperació del nervi facial: Disfunció del nervi facial que es caracteritza per la incapacitat de controlar els músculs del costat afectat. La podem tractar amb estimulació muscular i exercicis específics de control i tonicitat.