Els additius són substàncies afegides als aliments o medicaments per millorar la conservació, el gust o l'aspecte. Estan autoritzats i regulats per llei, encara que la legislació no és la mateixa en tots els països. D'acord amb les normes europees la seva presència ha de figurar en l'embolcall del producte, identificats amb la lletra I seguida d'un nombre.
A partir dels anys setanta s'han publicat estudis sobre els possibles efectes tòxics de determinats additius, sent prohibits alguns d'ells. En general, els additius autoritzats són substàncies inofensives, encara que en individus sensibles puguin provocar reaccions d'intolerància.

Classificació dels additius
Colorants
El més representatiu és la *tartracina (I-102), colorant sintètic, azoic, que proporciona un color groc. Es troba en conserves, formatges, rebosteria, llaminadures, sucs, salses preparades i en els recobriments d'algunes medicines. Ha estat implicat en reaccions de *urticaria i asma, sobretot en pacients amb intolerància a l'aspirina.
Existeixen altres colorants de característiques semblants: groc taronja (I-110), vermell de *cochinilla (I-124), *eritrosina (I-127), *amaranto (I-123), blava patent (I-131), *azorrubina (I-122).

Conservadors
Eviten la deterioració dels aliments mantenint inalterables les seves característiques, enfront d'accions microbiològiques no desitjables. Els més importants són:
Anhídrid *sulfuroso (I-220), sulfits i *metasulfitos (I-221, I-222, I-223, I-224, I-225, I-226, I-227). Es troben fonamentalment en vins, cerveses, *sidra, vinagre, conserves vegetals, fruita seca envasada i marisc. S'impliquen en alguns casos de *exacerbación de l'asma i com a coadjuvants en la *urticaria i *angioedema.
Àcid *benzoico (I-210), *benzoatos i *hidroxibenzoatos (I-211, I-212, I-213, I-214, I-215, I-216, I-217, I-218, I-219). Es troben en begudes refrescants, sucs, rebosteria, conserves vegetals, melmelades, salses, crustacis i caviar. Poden provocar asma i *urticaria.
Nitrits i nitrats (I-249, I-250, I-251, I-255). Poden trobar-se en els embotits, peix i derivats làctics. S'han implicat en la *metahemoglobinuria i a alteracions vasculars.

Antioxidants
Eviten que els greixos i olis es tornin rancis. Cal destacar: *galato de *propilo (I-310), *galato de *octilo (I-311) i *galato de *dodecilo (I-312). S'impliquen en dermatitis i *exacerbaciones de l'asma.
*Reforzadores d'aroma i sabor
Substancies que potencien el gust dels aliments on s'afegeixin. Es troben principalment en productes deshidratats, congelats o conservats per calor.
*Glutamato *monosódico (I-621) i *glutamato *monopotásico (I-622). Són responsables de la 'síndrome del restaurant xinès', caracteritzat per la presència de sufocació, mal de cap, palpitacions i formiguejo aproximadament als 20 minutos de la ingesta. Aquest additiu és d'àmplia utilització en els menjars orientals, en sopes preparades, patates palla i embotits.
Existeixen altres additius utilitzats com a edulcorants, *estabilizantes o emulsionants, però fins al moment no s'han descrit aspectes que destaquin des del punt de vista *alergológico en relació amb el seu consum.
En general, es pot considerar que els additius poden actuar com a cofactors en processos al·lèrgics; és poc freqüent que siguin els únics responsables. No existeixen proves fiables de laboratori ni cutànies per diagnosticar que un additiu és la causa d'una malaltia al·lèrgica, és necessari efectuar proves de tolerància.
En cas de presentar símptomes clínics en forma de *urticaria, *rinitis, asma, etc. després de la ingesta d'un aliment o fàrmac, és important prendre nota de la marca comercial del producte o dels additius que aquest porta, ja que aquestes dades seran de gran utilitat pel *alergólogo en el moment de fer un estudi *etiológico