Informació botànica: Astemega
Família: COMPOSTES O ASTERÀCIES Nom científic (Espècie):
Artemisia vulgaris L.
Noms comuns:

  • Català: donzell salvatge, astemega i altimira
  • Castellà: altamisa, artemisia, artemega, cenyidor, herba de Sant Joan, madra, tamarajas
  • Basca: belarmin, erle-belarr, harjo, ari
  • Gallego: artemexón, axenxo, herba dóna Nosa Senyora


Com distingir-la?
Planta que viu més d'un any, mesura entre 60 i 120 cm d'altura, té fulles de color verd fosc en la part superior i blanques en la part inferior, grups de flors abundants i de color vermell fosc.
Es troba en:
Voreres de camins i carreteres, voreres de rius, terrenys no conreats; poden créixer fins a 1.600 metres d'altitud.
Distribució: Tota Europa.

Espècies de la mateixa família: Vara d'or (Solidago virgaurea L.), Margarita de prat (Leucanthemum vulgare Lam), Tornassol (Helianthus annus L.), Herba cabell blanc (Senecio vulgaris L.), Camamilla (Matricaria *chamomilla L.), Card (Cirsium sp.).
Informació mèdica:
Provoca al·lèrgia en la primavera i a la fi de l'estiu (d'agost a octubre).
Els al·lèrgics a la astemega o també coneguda com a corona de rei poden tenir problemes amb certs aliments:
La mel i les pipes de girasol.
La camamilla, en infusió o rentats oculars.
Api, pastanaga i espècies.
En alguns pacients es produeix reacció en menjar certes fruites com: poma, meló i síndria.
A Amèrica té gran importància l'ambrosia trífida i l'ambrosia elatior, conegudes com ragweed; aquest tipus de compostes no existeix a Europa.
Moltes espècies de la família de les compostes són de menor importància en al·lèrgia, ja que duen a terme la pol·linització mitjançant insectes i, per tant, la concentració de grans en l'atmosfera és menor.