Les manifestacions de l'al·lèrgia (asma, rinoconjuntivitis, urticària) produïdes per animals són cada vegada més freqüents a causa de l'increment d'animals de companyia en les llars.
El gat (Felis domesticus) és l'animal domèstic que amb major freqüència és responsable d'al·lèrgia, moltes vegades greu. Els pacients poden presentar símptomes fins i tot bastant temps després de la retirada de l'animal del domicili a causa que els residus s'adhereixen íntimament als teixits (catifes, moquetes, sofà), romanent molt temps a pesar que es realitzi una neteja intensa. El material alergénico es troba principalment en la saliva, però també en el pèl, la pell, l'orina i la femta.
El gos (Canis familiars o domesticus) és l'animal domèstic que es troba amb més freqüència en contacte directe amb els nens. El material lergènic procedeix del pèl, la pell i la saliva.
El pèl del cavall (Equus caballus) pot provocar reaccions al·lèrgiques molt greus, podent produir crisis asmàtiques fins i tot sense contacte directe amb l'animal.
Altres animals també poden produir símptomes en persones al·lèrgiques.
Normes ambientals per a pacients al•lèrgics a epitelis d'animals:

  • En tots els casos la principal mesura de prevenció és retirar a l'animal de la casa de la casa (en el cas del gat, el lergen roman en l'ambient fins a 4 mesos després de la seva retirada).
  • Com a mesura de prevenció, els nens atòpics no han de tenir animals a casa pel major risc de sensibilització. Recordar a més, que els animals afavoreixen la proliferació d'àcars de la pols.
  • En cas de no ser possible la retirada de l'animal:
  • Eliminar els reservoris pels lèrgens (sofàs, catifes, moquetes…)
  • Utilitzar aspiradors amb filtre.
  • Rentar setmanalment a l'animal. Al mercat existeixen productes que es poden aplicar després del bany per evitar en la mesura del possible la descamació del epiteli.
  • Evitar l'entrada de l'animal a l'habitació del pacient al·lèrgic.