28 / de gener / 2020 / Hospital Universitari General de Catalunya / Aparell digestiu

La síndrome d'intestí irritable (SII) es caracteritza per dolor abdominal recurrent associat a alteracions del ritme deposicional en forma de restrenyiment, de diarrea o ambdós. La inflor i la distensió abdominal són molt freqüents. Aquesta síndrome té una gran repercussió sobre les activitats personals i socials dels pacients, empitjora la seva qualitat i redueix la productivitat laboral, en comparació amb la població general. La seva prevalença mundial s'estima en un 11%, tot i això varia segons els criteris diagnòstics emprats. És més freqüent en dones que homes i s'observa una disminució progressiva segons s'incrementa l'edat de la població estudiada.

Els criteris diagnòstics vigents són els de ROMA IV. D'acord amb aquests criteris, el SII es diagnostica per la presència de dolor abdominal recidivant que ha d'estar present almenys 1 dia a la setmana i amb dos o més de les següents característiques: associat a la defecació, relacionat amb canvis en la freqüència de les deposicions i en la seva consistència. A més, han d'haver començat un mínim de 6 mesos abans de la diagnosi.

S'aconsella establir els subtipus del SII d'acord amb la consistència de les deposicions avaluades segons l'escala de Bristol que classifica la consistència de la femta en base a la seva forma entre 1 (femta caprines) i 7 (excrements líquids). D'aquesta manera tenim: síndrome d'intestí irritable predomini restrenyiment, síndrome d'intestí irritable predomini diarrea, predomini mixt o no classificable.

La síndrome d'intestí irritable es considera una alteració en les interaccions bidireccionals entre l'intestí i el cervell amb hipersensibilitat visceral, alteracions de la motilitat gastrointestinal i factors psicològics i socials agregats. La barrera epitelial, la microbiota intestinal, els antígens alimentaris i els àcids biliars provoquen respostes anormals en els reguladors de la funció sensoriomotora, inclòs l'eix hipotàlem-pituïtària-suprarenal, el sistema immunitari, l'eix cervell-intestí i el sistema nerviós entèric. Molts factors juguen un paper important per a la generació dels símptomes del SII, però alguns poden ser més predominants en certs individus que en altres.

Evidències en els últims anys han demostrat l'existència d'alteracions en la microbiota intestinal en pacients amb SII. Els pacients amb intestí irritable presentarien menor diversitat d'espècies, amb més abundància de enterotipos proinflamatoris comparats.

El tractament del SII es dirigeix ​​a alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida. En general, els signes i símptomes lleus poden controlar manejant l'estrès, així com realitzant canvis en la dieta i l'estil de vida: fer exercici regularment, beure molt líquid, dormir les hores adequades, evitar aliments que generin molts gasos com begudes alcohòliques i carbonatades, cafeïna, fruites crues així com certs vegetals com col, bròquil i coliflor.

La fibra soluble ha demostrat ser beneficiosa, però pot incrementar el dolor abdominal, la distensió i el meteorisme.

Quan els símptomes són més severs i predomina el restrenyiment poden ser d'utilitat els suplements de fibra com el Plantago o els laxants osmòtics a força de magnesi o de polietilenglicol Si per contra predomina la diarrea, la loperamida o quelants d'àcids biliars poden ajudar. Per al control de dolor abdominal es pot usar anticolinèrgics i neuromoduladors. Totes aquestes mesures sempre sota prescripció mèdica.

La dieta baixa en FODMAP, abreviatura de Fermentable Oligosacàrids Disacàrids Monosacàrids i Poliols, és una altra nova modalitat de tractament. Els FODMAP de la dieta inclouen una sèrie de carbohidrats de cadena curta que són mal absorbits a l'intestí prim i poden produir per la seva activitat osmòtica i per la fermentació dels bacteris intestinals, excés de producció de gas, símptomes com diarrea, distensió, dolor abdominal i meteorisme. Si bé hi ha diversos estudis controlats, que han demostrat la seva eficàcia a curt termini; atès que es tracta d'una dieta excessivament restrictiva, ha de ser controlada per experts en nutrició, i només a curt termini perquè s'ha demostrat que pot alterar la microbiota.

Els prebiòtics (substrat que és utilitzat selectivament pels organismes de l'hoste conferint un benefici per a la salut) i els probiòtics (microorganismes vius que confereixen un benefici a la salut quan s'administren en quantitats adequades), alguns produeixen una millora significativa sobre la percepció global dels símptomes en pacients amb SII i selectivament sobre el dolor, la distensió, el meteorisme i la diarrea. La gran heterogeneïtat en la composició dels productes comercialitzats pel que fa a ceps, quantitat i formes de presentació fa que, en l'actualitat, no es pugui recomanar com a primera línia de tractament de forma sistemàtica a tots els pacients.

Sobre quirónsalud

Quirónsalud és el major grup hospitalari d’Espanya i el tercer d’Europa. Conta amb més de 35.000 treballadors en més de 120 centres sanitaris, entre els que es troben 45 hospitals que ofereixen 6.800 llits hospitalaris.

Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altamente especialitzats i de prestigi internacional. Entre els seus centres, es troben el Centro Médico Teknon, Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Madrid, Fundación Jiménez Díaz, Hospital Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policílinica de Gipúzkoa, etc.

El grup treballa en la promoció de la docència (vuit dels seus hospitals son universitaris) i la investigació medico-científica (compta amb el Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, l’únic centre investigador privat acreditat per la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació).

A més, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada en els diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant més de 1.600 projectes d’investigació a tota Espanya i molts dels seus centres realitzen en aquest àmbit tasques capdavanteres, essent els pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre altres.