Què sabem dels galindons?
El hallux valgus, popularment conegut com a galindon, és una deformitat progressiva del dit gros del peu que es desvia cap a la resta de dits, arribant a superposar-se, deformant-los de forma secundària, i causant una protuberància a la vora medial de l'avantpeu, part anterior del peu formada pel metatars i les falanges. Els galindons poden aparèixer a causa de múltiples causes com malalties reumàtiques, components genètics o anatòmics del peu o l'ús de calçat inadequat, encara que en aquest darrer punt no es posen d'acord els experts.
"El signe més característic del gresc és l'aparició d'una prominència òssia a la part medial de l'avantpeu que pot produir per conflicte amb el calçat: inflor, envermelliment, callositats, dolor al voltant de l'articulació, limitació del moviment del dit i alteració del patró de la marxa. Davant la presència d'aquests símptomes és important acudir a un especialista dret i turmell per fer un estudi complet i plantejar opcions terapèutiques per evitar complicacions i millorar la simptomatologia" especifica la doctora Núria Pons de la Unitat del Peu i turmell del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l´Hospital Universitari General de Catalunya.
La deformitat del galindó inclou canvis en tot el suport del peu. El primer metatarsià es desvia cap a medial i el dit gros del peu es desplaça cap a lateral, cap a la resta de dits, fins i tot pot arribar a col·locar-se a sota o a sobre del segon dit. Això s'acompanya d'una pèrdua del suport del primer metatarsià alterant la forma normal del peu i el de tota la planta. "Aquest canvi en el suport sol comportar complicacions associades com la metatarsàlgia per transferència, que causa dolor i inflor a la zona del coixinet plantar, dits a urpa, inflamació del nervi interdigital (neuroma) o bursitis", apunta la doctora Pons.
Per què es produeixen els galindons?
El Hallux Valgus acostuma a veure's en diferents membres de la mateixa família en compartir característiques genètiques com pot ser una forma determinada del peu o dels dits com el peu egipci, amb el primer dit més llarg o l'index minus amb el primer metatarsià curt, o la manera de caminar. A més de l'anatomia, la genètica, la biomecànica o certs factors hormonals, l'aparició de galindons també es relaciona amb l'ús de determinat tipus de calçat, com les sabates de punta o molt estretes o els talons alts. Els galindons afecten més les dones que els homes.
"Hi ha un ampli ventall d'abordatges per als galindons, aquests van des de l'ús d'antiinflamaris per alleujar els símptomes, estudi de la petjada per descartar que el galindó és degut a causes biomecàniques, l'ús de plantilles a mida, si escau, protectors, ortesis de silicona o fèrules nocturnes per corregir la posició dels dits, fisioteràpia i enfortiment muscular, col·locació de calçat adequat per alleujar els símptomes o prevenir l'aparició de galindons i, finalment, la cirurgia quan el dolor, la simptomatologia i la progressió de la malaltia suposen una limitació per a qui pateix aquesta patologia. En cas de plantejar opció quirúrgica, hi ha múltiples tècniques que es valoren de forma individualitzada per a cada cas. En els casos lleus es pot plantejar cirurgia mínimament invasiva, que permet fer correccions amb mínimes incisions i amb recuperació més ràpida. En casos moderats i severs, es plantegen diferents tipus d'osteotomies correctores. En tots els casos es planifica la cirurgia per a cada pacient, i posteriorment es fan seguiments setmanals durant el primer mes. Amb la millora de les tècniques anestèsiques aconseguim que el pacient es pugui anar d'alta el mateix dia de cirurgia sense dolor, inici de càrrega immediata i col·locació de calçat ample a les 3 setmanes de la cirurgia." afirma la doctora Pons.
