17 / d’octubre / 2023 / Hospital Universitari General de Catalunya

El Dr. Valery Núñez, del servei d'Otorinolaringologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya, ens explica què és, les causes, els efectes que té, com es tracta i com conviure-hi.

La disfunció olfactiva, reducció en la capacitat adequada de percebre les olors, té profunds efectes en la qualitat de vida ja que afecta tant la capacitat d'experimentar olors agradables com la capacitat de detectar olors i substàncies potencialment nocives. Aquesta disfunció pot anar des d'una lleugera disminució del sentit de l'olfacte (hipòsmia) fins a una pèrdua completa (anòsmia). La disfunció de l'olfacte té nombroses causes, però s'ha demostrat que la pandèmia de SARS-CoV-2(Covid) causa disfunció olfactiva en pacients que, altrament, podrien ser asimptomàtics posant en relleu la necessitat crucial que els metges siguin capaços de diagnosticar i tractar adequadament les persones amb alteracions de l'olfacte.

Actualment molts hospitals reben regularment consultes de pacients angoixats per la hipòsmia; un va dir que la seva incapacitat per degustar els sabors dels aliments era "una experiència que altera la vida, i la majoria de la gent normal no pot entendre l'impacte que té."

Dins de les causes, a més de les infeccions víriques, com els refredats i la grip, s'inclouen trastorns del nas (per exemple, pòlips) o dels sins paranasals; lesions al nas o al cap; medicaments com els de la pressió arterial, els antibiòtics, els reductors del colesterol, els antidepressius i la quimioteràpia contra el càncer; radioteràpia del cap i el coll; exposició a toxines com el formaldehid i els pesticides; tabaquisme i abús d'alcohol; malalties de la tiroide, els ronyons, el fetge o el pàncrees; i trastorns neurològics com la malaltia de Pàrkinson, la malaltia dels cossos de Lewy, l'esclerosi múltiple i diversos tipus de demència.

La meitat de les persones amb diabetis tenen el sentit de l'olfacte i del gust disminuït, i el 90% de les que pateixen la malaltia d'Alzheimer tenen alterada la capacitat olfactiva.

La causa principal, amb diferència, i la menys reconeguda, és l'avenç de l'edat. Mentre que només l'1 o 2 per cent dels joves es veuen afectats, una quarta part dels més grans de 55 anys i gairebé dos terços dels més grans de 80 anys tenen el sentit de l'olfacte disminuït.

Però a diferència de la pèrdua de visió o d'audició, que sol ser evident per als altres, la pèrdua de sensibilitat olfactiva amb l'edat sol passar desapercebuda perquè es produeix gradualment. El resultat pot ser una disminució de l'interès pel menjar i una pèrdua gradual de pes, o una tendència a condimentar en excés els aliments amb sal o sucre, cosa que pot perjudicar el control de la hipertensió o la diabetis, problemes habituals a les persones grans.

Tractaments limitats

Depenent de la causa del trastorn de l'olfacte, les possibilitats terapèutiques inclouen el tractament amb descongestionants nasals, antihistamínics o antibiòtics; la cirurgia per extirpar els pòlips nasals; l´ús d´una solució salina nasal; la correcció de les deficiències hormonals o nutricionals; i l'abandó del tabac.

Especialment difícils són els derivats de lesions al cap, ja siguin lleus o greus, que alteren la funció dels receptors olfactius de l'organisme, és a dir, les cèl·lules nervioses olfactives que es troben fora del cervell. Aquestes cèl·lules capten les molècules d'olor a la part alta del nas i transmeten missatges d'olor al bulb olfactiu del cervell.

Un cop al cap pot lesionar o esquinçar els nervis olfactius. Les cèl·lules nervioses olfactives danyades poden regenerar-se, però no sempre es reconecten correctament al cervell.

Pel que fa al tractament per a hipòsmia per Covid, no hi ha consens entre els experts, però, el més recomanat sol ser teràpia olfactiva, corticoides nasals, i la vitamina A tòpica.

Mantenir-se fora de perill

Tot i que tothom hauria de tenir detectors de fum que funcionin a casa seva, una persona amb un trastorn de l'olfacte també hauria de tenir un detector de gas natural o propà, no fos cas que una fuita no es detecti i provoqui una explosió.

Els aliments peribles han d'estar datats i mantenir-se refrigerats, i rebutjar-se quan caduquin. Pot ser convenient que una persona amb una funció olfactiva normal comprovi aquests aliments abans que els mengi algú amb el sentit de l'olfacte disminuït.

Cal assegurar-se que tots els productes de neteja i de jardineria estiguin degudament etiquetats i emmagatzemats separats dels aliments.

Quan cuineu o fornegeu, comproveu periòdicament que no es crema res i posi un temporitzador perquè soni quan el menjar estigui a punt.

Basat en:

  • Agyeman AA, Lee Chin K, Landersdorfer CB, Liew D, Ofori-Asenso R. 2020. Smell and taste dysfunction in patients with COVID-19: a systematic review and meta-analysis. Mayo Clin Proc 95(8):1621–31. [PMC free article] [PubMed] [Google Scholar]
  • Aragão MFVV, Leal MC, Cartaxo Filho OQ, Fonseca TM, Valença MM. 2020. Anosmia in COVID-19 associated with injury to the olfactory bulbs evident on MRI. AJNR Am J Neuroradiol Epub June 5. doi:10.3174/ajnr. A6675 [PMC free article] [PubMed] [CrossRef] [Google Scholar]