L’Hospital Universitari General de Catalunya inicia un programa de cribratge de càncer de pulmó i detecta el primer tumor curable

Primers resultats del Programa de Cribratge de Càncer de Pulmó de l’HUGC

• Fins ara ha inclòs a 35 persones, entre les quals s’han detectat 3 nòduls de pulmó sospitosos i, d’aquests, un tumor en fase primerenca
• El 90% dels casos de càncer de pulmó es detecten en fumadors, motiu pel qual el programa inclou ajuda per a la deshabituació tabàquica
• Com a novetat, aquest cribratge ofereix la biòpsia líquida, una prova menys invasiva que la biòpsia de teixit, per a determinar la malignitat dels nòduls i comparar-la amb la biòpsia clàssica

L’Hospital Universitari General de Catalunya i l’equip d’oncologia toràcica de l’Institut Oncològic Rosell (IOR)-Pangaea Oncology han impulsat a un Programa de Cribratge de Càncer de Pulmó mitjançant TC de baixes dosis per a detectar aquesta malaltia en estadiatges inicials (I i II) quan les probabilitats de curació són més altes. El programa està destinat a persones d’entre 50 i 75 anys, grans fumadores actives o exfumadores amb menys de quinze anys d’abstinència i, per tant, en risc de desenvolupar aquest tumor per fumar. Les persones que creen aquest risc han d’assistir al seu centre d’atenció primària o al seu pneumòleg de referència perquè valori la seva derivació a aquest programa.

Des del novembre de 2023 i fins al març de 2024, s’ha realitzat aquest TC de baixes dosis a un total de 35 persones, que complien amb els criteris del programa de cribratge i que han signat el consentiment informat (CI) per a accedir-hi i fer-se el TC de baixes dosis. Fins ara, s’han detectat 3 nòduls sospitosos de càncer de pulmó, dels quals un ha estat un hamartoma (una lesió benigna), un altre una lesió en vidre desllustrat (pendent d’analitzar metabòlicament amb una segona prova, de PET-TC) i el tercer un adenocarcinoma de pulmó en estadi I, per tant, en estadi precoç i curable.

"Un d’aquests tres casos s’ha confirmat que és un càncer de pulmó. Afortunadament, a l’estudi d’extensió hem vist que es tracta d’una lesió única, en estadi I, i que, com a resultat, podrà ser subsidiària d’una cirurgia curativa. De fet, l’objectiu del programa de cribratge és detectar una malaltia en estadi primerenc per a augmentar les possibilitats d’èxit o curació. La detecció de tumors de pulmó en estadi I o II augmenta molt aquestes possibilitats, ja que en molts casos podem oferir una cirurgia que cura", destaca la Dra. Irene Moya, oncòloga mèdica a l’HUGC i coordinadora del projecte a l’àrea d’oncologia mèdica del centre.

En cas de trobar un nòdul pulmonar sospitós, es convoca a les persones participants per a realitzar-se altres proves complementàries: un TC de tòrax amb contrast, un PET-TC per a un estudi d'extensió, una biòpsia del nòdul i un estudi funcional respiratori. Un aspecte nou i singular d’aquest cribratge és que, de manera addicional i voluntària, s'ofereix als pacients una biòpsia líquida, per a determinar la malignitat o no del nòdul detectat.

"Enfrontar-se a aquestes proves pot generar preocupació i una certa ansietat pels resultats, per la qual cosa, dins del programa de cribratge, està previst que el clínic que acompanya al pacient ofereixi també suport psicològic. A més, aquest programa ha d'anar acompanyat, de manera imprescindible, d'un pla de deshabituació tabàquica, de manera que, a aquells subjectes que mantinguin un consum actiu de tabac, els assessorem i ajudem perquè ho abandonin, i ho treballem de manera coordinada amb el pneumòleg que atén els pacients a l'hospital, l'atenció primària i les unitats de psiquiatria clínica, perquè no oblidem que el tabaquisme és una addicció", informa la Dra. Moya.

Després de la realització d'un primer TC de baixes dosis, sorgeixen tres escenaris de seguiment dels pacients. "El primer és el del pacient en el qual no es detecta cap nòdul i que quedaria emplaçat a l'any següent per a realitzar-se un TC de baixa dosi amb una periodicitat anual, durant cinc anys i fins a una edat màxima de 80 anys; el segon és el del pacient al qual se li detecta un nòdul aparentment benigne, però que s'ha de seguir i respecte al qual el radiòleg expert a informar del TC de tòrax indicarà, en funció de les característiques radiològiques del nòdul, i juntament amb el pneumòleg, cada quant cal fer el seguiment; el tercer és la detecció d'un nòdul de sospita de malignitat que, en general, són nòduls sòlids de més de 6 mm, en els quals sí que estaria indicat un estudi complementari, amb un TC de tòrax convencional, un estudi d'extensió mitjançant PET-TC, per a comprovar si és una lesió única o hi ha més lesions, i una biòpsia del nòdul", explica la Dra. Moya.

"Un valor afegit i diferencial del programa del cribratge és que ofereix la biòpsia líquida als pacients amb un nòdul que sembla benigne o sospitós, segons els criteris radiològics. Aquesta és una prova no invasiva que es realitza a partir d'una simple extracció de sang que després s'analitza en el laboratori, però de moment no substitueix a la biòpsia convencional, sinó que la complementa. S'ofereix de manera opcional, prèvia signatura d'un altre consentiment informat, en el marc d'una recerca. I els seus resultats es correlacionen amb els de la biòpsia convencional per a determinar la malignitat d'una lesió", afegeix.

El context: càncer de pulmó, tabaquisme i cribratge

El càncer de pulmó és la causa de mort per càncer més freqüent al món, la quarta causa de mort global tant en homes com en dones a Espanya i cada any es diagnostiquen uns 30.000 casos nous (65 casos per 100.000 habitants), segons dades de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) i la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN), mentre que a Catalunya cada any es diagnostiquen uns 4.000 casos de càncer de pulmó, bronquis i tràquea, segons dades del Pla Director d’Oncologia i els registres poblacionals de càncer de Girona i Tarragona. En concret al 2020 es van diagnosticar 3.055 en homes i 975 en dones i s’estima que, al 2025, van baixar lleugerament a 2.928 casos en homes i augmentar a 1.253 casos en dones, segons les dades i projeccions per a Catalunya de les mateixes fonts.

El tabac és el principal factor de risc del càncer de pulmó. El 90% dels nous casos es troben en fumadors i, només eliminant aquest hàbit, podrien evitar-se 30 de cada 100 casos, segons el Grupo Español de Cáncer de Pulmón.

A Espanya, més del 50% dels casos de càncer de pulmó es diagnostiquen de forma avançada, perquè triguen en donar símptomes i "no hi ha eines per a la seva detecció precoç. És un dels més mortals, si es compara a altres tumors molt prevalents, como els de pròstata, mama o colorrectal, pels quals sí que existeix un programa de cribratge poblacional", apunta la Dra. Moya. Als 5 anys, en estadis I i II, la supervivència del càncer de pulmó és major del 60%; en estadi III (tumor localitzat avançat), baixa a la meitat, 34,8%; i en estadi metastàsic, a menys del 10%, segons dades del National Cancer Institute, dels Estats Units.

En els últims anys, dos estudis publicats a The New England Journal of Medicine, han demostrat que és possible reduir la mortalitat d’aquest càncer realitzant a la població de risc un TC de baixes dosis. En l’estudi nord-americà NLST, en més de 50.000 persones, la taxa de mortalitat es va reduir un 20%, i en el NELSON, en 7.000 persones de Països Baixos, va caure un 26%.