L’autoagressió com a via d’escapament

L'últim any s'han vist a les consultes de salut mental més autolesions que mai en adolescents. En aquesta etapa de la vida en què les emocions acostumen a estar a flor de pell, no saber gestionar les sensacions negatives en alguns casos els porta a autoagredir-se com a via d'escapament.

Si senten un dolor o una frustració molt gran com a conseqüència de les relacions de parella, tenir males notes, problemes amb els professors, la separació dels pares, l'assetjament escolar, no sentir-se a gust amb el físic,… s'autolesionen per provocar-se un dolor superior perquè els calmi el que senten com si fos un ansiolític o sedant.

És una via d'escapament que els funciona a nivell neurològic, si estan malament focalitzen l'atenció en el dany físic. L'autolesió, amb un component impulsiu, és addictiva. En aquest cas, en què amb l'autoagressió pretenen evadir-se del dolor que senten, els professionals de salut mental de l'Hospital Universitari General de Catalunya identifiquen amb el pacient de quina situació necessiten escapar-se per ajudar-lo a contenir i a validar l'emoció.

Quan una persona s'autolesiona, és possible que intenti:

Controlar o reduir l'angoixa greu o l'ansietat i cercar una sensació d'alleujament.

Distreure's de les emocions doloroses a través del dolor físic.

Tenir un sentiment de control sobre el cos, les emocions o les situacions de la vida.

Tenir qualsevol sentiment, fins i tot si es tracta de dolor, quan la persona se sent buida emocionalment.

Expressar els sentiments interns mitjançant una forma externa.

Comunicar els sentiments de depressió o angoixa al món exterior.

Castigar-se per errors aparents.