19 / de setembre / 2023 / Hospital Universitari General de Catalunya

La sarna és una malaltia contagiosa provocada per un àcar de 8 potes, 10 parells d'espines, cap rodó, que mesura de 330 a 450 mcm, anomenat Sarcoptes scabiei que afecta exclusivament a humans, pot provocar malaltia discapacitant i està associada a un cert grau de mortalitat. Va ser molt freqüent a l'edat mitjana i al nostre medi va registrar un important augment sobretot amb la pandèmia de la Covid-19, registrant-se brots institucionals en centres d'acollida, presons, residències de gent gran, centres de salut mental o escoles bressol, entre d'altres. El percentatge de curació potencial arriba al 100% aplicant el tractament adequat.

Els casos de sarna s'han multiplicat a Catalunya els darrers anys. Amb tota probabilitat, aquest increment s'ha vist influenciat pel reforç de la vigilància epidemiològica que el 2018 la subdirecció general de Vigilància i Resposta d'Emergències, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, va elaborar el procediment d'actuació davant de brots a l'àmbit sanitari , després de brots de sarna que registrats a centres hospitalaris el que porto a una major sensibilització dels professionals i un augment de les notificacions. El 2022 es va redactar el Protocol de Prevenció de l'Escabiosi. Així ho ha explicat el cap de Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya, Dr. Antoni Campoy qui afegeix que "si bé entre el 2015 i el 2017 la majoria de brots es produïa en institucions no sanitàries, entre el 2018 i el 2022 aquests s'originaven fonamentalment a l'àmbit familiar". Tot i que la prevalença real es desconeix, s'estima una prevalença global de 300 milions d'afectats a tot el món.

Campoy explica que la femella d'aquest àcar és el doble de gran que el mascle i fa túnels a l'epidermis, la capa més superficial de la pell, que és el lloc on copula i diposita els ous, entre 40 i 50. Un cop finalitzada la posta de ous, la femella mor. El cicle vital dura al voltant dels 18-20 dies, i les fases són ou, larva, nimfa i adult. El 10% dels ous arriba a adult. Les larves surten a través de la pell al tercer o quart dia, excaven l'epiteli i als 12-16 dies ja són infectants.

En un infestat de sarna hi sol haver entre 10 i 15 paràsits simultàniament. La sarna es contagia de humà a humà, per contacte directe i perllongat amb una persona que està infestada. Aquesta persona pot tenir o no els símptomes, ja que el període d'incubació sol ser llarg, des del contagi fins a les primeres manifestacions poden passar de 3 a 6 setmanes.

El contagi és més freqüent en persones que conviuen en família, institucions geriàtriques o centres d'acollida i, sobretot, per contacte sexual. Tot i això, és possible, encara que poc habitual, el contagi per estrènyer la mà, per una abraçada o pel contacte de la roba o llençols.

Com identificar-la?

La sarna es manifesta amb erupcions, vermellors, grans, descamacions i picor a la pell. La picor s'intensifica a la nit -ja que és quan la femella pon els ous- incrementa en situacions de calor com pot ser després d'una dutxa calenta. Pot abastar pràcticament tot el cos, encara que en els adults no sol afectar la cara i el cuir cabellut ja que aquests paràsits eviten àrees amb molts fol·licles, a excepció dels lactants. Resulta típica la seva presència en nines, turmells, cara interna dels dits de mans, nines, avantbraços i colzes, en plec axil·lar i submamari, en arèola mamària, abdomen, genitals, al voltant del melic, peus, cuixa, natges, melic,... En els nens afecta en cara, coll, palmells de les mans i solc intergluti.

Les manifestacions a gairebé tot el cos es deuen a una reacció d'hipersensibilitat al contingut dels solcs com és el propi àcar, ous, excrements i residus que provoca el paràsit. El nombre d'àcars a la majoria dels pacients és limitat (10-15).

Per diagnosticar la sarna, el dermatòleg història al malalt sobre la clínica i els seus contactes, el símptoma guia és la pruïja, comprova l'existència de solcs a la pell ja que si n'hi ha, el diagnòstic positiu és altament probable. També es pot confirmar mitjançant el test de Muller que es fa rascant una lesió específica i mirant pel microscopi on es pot trobar l'àcar, els ous o les seves deposicions; o a través del dermatoscopi.

Com tractar-la?

El tractament de la sarna és molt senzill. La majoria dels casos es curen amb una crema antiparasitària (permetrina al 5%) que s'aplica durant la nit, ja que ha de romandre a la pell de 8 a 14 hores. Això s'ha de repetir després d'una setmana. És important que facin el tractament tots els contactes sexuals de l'infestat i els que hi convisquin. Una altra manera de tractar-la és amb invermectina.

El tractament amb permetrina s'ha de fer fins i tot si no es tenen símptomes, atès que el període d'incubació és molt llarg. Un cop fet el tractament, és freqüent que la picor trigui a desaparèixer fins a 4 setmanes. L´àcar, en condicions normals, es mor entre les 24-36 hores si no està en contacte amb la pell. Si la temperatura és freda, pot durar més dies.

Es recomana rentar la roba íntima, llençols, tovalloles, ninots i peluixos amb aigua i sabó a 60º o posar-la a l'assecadora amb un programa molt calent uns 20 minuts i, si no és possible, guardar-la en una bossa tancada durant una setmana. Cal canviar la roba diàriament, recollir-la amb bata, guants i màniga llarga.

La sarna mai no s'ha extingit

"La sarna ha existit sempre i, contràriament al que es pensa, pot afectar qualsevol persona de qualsevol àmbit social", matisa Campoy. És més freqüent en situacions d'amuntegament".

El Dr. Campoy dibuixa un futur prometedor respecte a l'escabiosi. El 2020 va ser inclosa a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu full de ruta de malalties tropicals desateses 2021-2030 amb què es pretén baixar la incidència i la prevalença, reduir la mortalitat i morbiditat. Pel que fa al tractament farmacològic ja hi ha una vacuna prometedora per a la sarna en gossos; la spinosad, un insecticida d'origen natural produït per la fermentació d'un bacteri actinomicet anomenat Saccharopolyspora spinosa, i la moxidectonina, aprovada per la FDA per a l'oncocercosi.