Per què augmenta el nombre de casos de tos ferina, tot i la vacunació en els infants?
La tos ferina és una malaltia respiratòria produïda per un bacteri anomenat Bordetella pertussis, altament contagiosa, de la que s’ha observat un augment de casos en els últims anys. Disposem d’una vacuna per a la prevenció de la malaltia i a Espanya més d’un 90% de la població està vacunada.
El Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari General de Catalunya explica per què augmenten el número de casos de tos ferina tot i l’alt percentatge de població vacunada, així com els símptomes d’aquesta malaltia, el diagnòstic i el tractament.
Quina és la situació actual de la incidència de tos ferina?
Recentment s’han reportat brots de casos de tos ferina en algunes comunitats d’Espanya, incloent Catalunya, en nens majoritàriament en edat escolar. Aquesta reaparició de casos en l’època post pandèmica també s’ha produït amb d’altres malalties com per exemple la grip, la bronquiolitis o infeccions per l’estreptococ del grup A. La pandèmia de COVID-19 va fer que moltes malalties tinguessin una incidència extraordinàriament baixa, en part per les mesures d’aïllament que es varen implantar i també per l’alta taxa d’infecció a la població per un nou virus, el SARS-Cov-2, que va desplaçar altres microorganismes. En el moment actual podríem dir que estem tornant a la "normalitat post pandèmia", tot i que la tos ferina ja estava tenint un augment del nombre de casos en els anys anteriors a la pandèmia amb un pic de màxima incidència l’any 2015 amb 9.234 casos registrats a Espanya.
A que és deu aquest augment de casos en els últims anys, tot i la vacunació?
Les vacunes contra la tos ferina son eficaces, però no són perfectes. Tenen una alta eficàcia en prevenir la gravetat de la malaltia, però no prevenen del tot que les persones es puguin contagiar. Entre las causes de l’increment de casos està una millor capacitat diagnòstica de la malaltia, però també l’adaptació del microorganisme que tindria mecanismes per evadir la resposta de les defenses induïda per la vacunació. De fet la seva eficàcia es va perdent amb el temps i per això és necessari posar recordatoris de la vacuna. Els nens reben la vacuna als 2, 4 i 11 mesos i un recordatori als 6 anys. Els experts en vacunes han sol·licitat incloure una nova dosi de record als 12-14 anys en el calendari sistemàtic de vacunacions. Els nadons i lactants menors de 2 mesos, que encara no han rebut la vacuna, tenen un major risc de malaltia greu amb major probabilitat de seqüeles i fins i tot mortalitat. Per aquest motiu és molt important que les dones embarassades rebin la vacuna en front la tos ferina per protegir als nadons.
Quins símptomes dona la tos ferina?
Clàssicament la tos ferina, després d’uns dies d’incubació d’entre 7 i 10 dies, però a vegades fins a 3 setmanes després del contagi, es presenta a l’inici amb símptomes catarrals, sense febre o poca febre. La tos va augmentant d’intensitat a partir de la segona setmana, amb excessos de tos que és compulsiva, amb una inspiració que s’allarga, sensació de dificultat respiratòria i en algunes ocasions acaba amb un soroll respiratori estridulós. La tos s’allarga en el temps i aquesta pot durar setmanes. Els excessos de tos poden provocar vòmits. Els nens vacunats poden presentar quadres més lleus. Els nadons i lactants petits poden presentar, a banda de la tos, episodis que sembla que deixin de respirar, coloració blavosa al voltant de la boca i dificultat respiratòria, amb major probabilitat de complicacions.
Com es fa el diagnòstic i quin és el tractament?
El diagnòstic es fa en base a la sospita clínica, que pot venir recolzada per l’antecedent de la situació epidemiològica si hi ha d’altres casos a la comunitat. La confirmació es fa mitjançant la presa de mostra de les secrecions nasals i faríngies. El tractament és amb antibiòtic específic per eliminar el bacteri, que és més eficaç si s’administra en la primera etapa de la malaltia i així s’evita la transmissió a d’altres persones.
Com es pot prevenir la tos ferina?
Com hem dit abans, la vacunació sistemàtica dels nens amb les vacunes combinades que inclouen el component de la tos ferina, són la mesura més eficaç per a la prevenció, especialment de la malaltia greu. La tos ferina és una malaltia de declaració obligatòria i quan es produeix un cas, el pediatre o els tècnics sanitaris aconsellaran tractament antibiòtic pertinent als contactes propers de risc (convivents familiars i personal de major risc de patir una tos ferina greu) i en alguns casos s’aconsellarà la vacunació.
I sempre, en cas de dubte, el pediatre de confiança és la persona que podrà aconsellar en tots els aspectes relacionats amb la tos ferina, de manera personalitzada.
