27 / de març / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya / Endocrinologia i Nutrició
Obesidad infantil2Obesidad infantil2

A Espanya, l’obesitat infantil continua sent un dels reptes més importants en matèria de salut pública. El concepte d’obesitat inclou un estat metabòlic, físic i psíquic afegit al d’un simple augment del teixit adipós. Encara que el 2025 es va registrar una lleu millora en els índexs de sobrepès, situant-se al voltant del 20 % dels casos, no s’ha d’abaixar la guàrdia. Quant a l’obesitat infantil, s’ha observat una reducció pròxima als quatre punts percentuals, aconseguint aproximadament el 15 % dels nens. Tot i que totes les comunitats autònomes han mostrat una lleugera disminució en les taxes, la prevalença continua sent preocupant.

L’obesitat constitueix el problema nutricional més freqüent als països industrialitzats i el que origina més comorbiditat a curt i llarg termini. Entre les complicacions més freqüents es troben la diabetis tipus 2, la hipertensió arterial, alteracions en els nivells de lípids, problemes ortopèdics i trastorns emocionals, com la baixa autoestima i la depressió. A més, els nens amb obesitat tenen més probabilitats de convertir-se en adults obesos, incrementant així el risc de patir malalties cròniques en l’etapa adulta.

"Per a fer front a l’obesitat infantil, és crucial desenvolupar estratègies de prevenció i tractament que involucrin no sols la família, sinó també les escoles i la comunitat en general", va subratllar Henry Marcano, endocrinòleg pediàtric de l’Hospital Universitari General de Catalunya.


Algunes de les recomanacions principals inclouen:


  • Alimentació saludable: en la infància, rares vegades és necessari aplicar restriccions calòriques dràstiques. És fonamental promoure una dieta equilibrada que prioritzi el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i proteïnes, reduint al mateix temps la ingesta d’aliments ultraprocessats, rics en greixos, sucres i sodi, cosa que sol ser suficient per a aconseguir resultats positius. A més, és clau implementar programes educatius en els centres escolars que orientin tant els nens com les seves famílies sobre la importància d’una alimentació saludable i la presa de decisions conscients respecte a la dieta.
  • Foment de l’activitat física: integrar l’exercici en la rutina diària resulta essencial. Es recomana que els nens realitzin almenys 30-60 minuts d’activitat física moderada al dia, mitjançant esports, jocs a l’aire lliure o caminades. La participació de la família en aquestes activitats no sols reforça els llaços afectius, sinó que també contribueix a l’adopció i manteniment d’hàbits de vida saludable.
  • Higiene de la son: assegurar que els nens dormin les hores adequades segons la seva edat és fonamental, ja que la falta de son s’associa amb un major risc d’obesitat. Establir rutines nocturnes regulars i crear un entorn propici per al descans afavoreix una millor qualitat de la son, contribuint al benestar general.
  • Atenció mèdica i seguiment: realitzar controls mèdics periòdics és essencial per a detectar a temps possibles problemes de pes i salut. En casos d’obesitat, és important desenvolupar plans d’acció individualitzats que atenguin les necessitats específiques de cada pacient, incloent-hi suport psicològic si es requereix. Aquestes estratègies personalitzades permeten establir metes assolibles, evitant frustracions i promovent una evolució positiva i sostinguda.
  • Ús de pantalles i sedentarisme: el compliment de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre el temps màxim d’exposició a pantalles —no més de dues hores diàries— és molt baix: només un 36 % dels nens ho respecta entre setmana i tan sols un 16,2 % els caps de setmana, xifres que han disminuït notablement en els últims quatre anys. L’ús excessiu de dispositius electrònics no només fomenta el sedentarisme, sinó que també pot derivar en aïllament social, conductes d’addicció o símptomes depressius, a més d’augmentar la ingesta d’aliments poc saludables i, en conseqüència, el risc d’obesitat. Promoure alternatives d’oci actiu, especialment en família, contribueix a la creació d’hàbits més sans i equilibrats en tots els àmbits de la vida.