L'osteoporosi es caracteritza per la pèrdua de massa òssia
L'osteoporosi és una malaltia de l'esquelet. Es caracteritza per una disminució de massa òssia i alteració de la seva qualitat, circumstància que comporta més fragilitat en els ossos als impactes i, per tant, un augment de fractures.
La pèrdua de la massa òssia és més habitual en dones i s'incrementa a la menopausa a causa de la disminució de l'efecte protector hormonal estrogènic de l'os durant el període del climateri.
La transcendència d'aquesta malaltia és cada vegada més gran a la nostra societat per l'increment progressiu de l'edat de la població (envelliment poblacional). La seva repercussió aritmètica és tant familiar com a social i econòmica.
Fractures més freqüents en osteoporosi
Des del servei de Reumatologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya, ens expliquen que "les fractures osteoporòtiques més freqüents són les vertebrals, les de maluc i les de l'avantbraç distal. Com a conseqüència de les fractures hi ha una sèrie de complicacions que impacten de manera determinant en el patiment clínic (dolor, discapacitat, qualitat de vida, repercussions i empitjorament d'altres malalties)".
Densitometria, una prova per diagnosticar l'osteoporosi i la prevalença de la malaltia
La disminució de la massa òssia es determina mitjançant una prova anomenada densitometria. El resultat d'aquesta prova prediu el risc de fractura per osteoporosi, tant en dones postmenopàusiques com en homes d'edat avançada, ja que els ossos es tornen més prims a mesura que s'envelleix.
La majoria de les dones, de 55 anys en endavant, cal fer aquest examen ja que a partir dels 65 anys hi ha un alt risc de perdre densitat òssia, cosa que pot comportar fractures.
La densitometria òssia és similar a una radiografia de dosi baixa que mesura el calci i altres minerals als ossos. Amb aquesta prova es diagnostica la baixa massa òssia o osteopènia, l'osteoporosi, es prediu el risc de fractures i es comprova si el tractament per a l'osteoporosi està funcionant.
Quan se sospita d'osteoporosi
Les persones que pateixen osteoporosi s'identifiquen mitjançant l'antecedent d'una fractura provocada per un impacte baix o per la presència dels factors de risc coneguts i acceptats, classificats segons rellevants i menys rellevants.
Els factors de risc més rellevants són:
- Antecedents familiars (pares o germans) de fractura de maluc
- Senilitat
- Primesa: índex de massa corporal inferior 20 kg/m2
- Tractament perllongat amb cortisona
- Menopausa precoç no tractada
- Caure sovint
- Malnutrició i trastorn de la conducta alimentària (anorèxia i bulímia)
Els factors de risc menys rellevants són:
- Fumar
- Consum d'alcohol superior a 10gr al dia
- Malalties debilitants o que afavoreixin "l'encamament"
- Qualsevol circumstància que afavoreixi caure
- Determinats fàrmacs, com ara: heparina, antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics i antihistamínics
- Sexe femení
Com prevenir l'osteoporosi
Les mesures a recomanar per incrementar la densitat i qualitat òssies són:
- Exercici moderat a intens en pacients joves
- Exercici moderat a l'edat adulta
- Exercici regular i adaptat en persones grans. Si bé no sembla beneficiar la massa òssia, sí que exerceix un mecanisme de prevenció, per disminució del nombre de caigudes.
- Evitar el sedentarisme i fer una activitat física d'acord amb la persona, l'edat, l'estat físic i la presència d'altres malalties.
- Dieta especialitzada amb ingesta adequada de proteïnes, evitant l'excés de sal. Així mateix, la ingesta de calci recomanada és de 1.000mg diaris i uns nivells en sang de vitamina D3 entre 30-60 ng/ml.
- L'exposició solar ha de ser moderada o limitada segons el pacient. Pot ser convenient fer suplements de vitamina D3.
- En persones grans o que pateixen algunes malalties cal extremar les mesures encaminades a reduir el nombre de caigudes: ús de bastons o tutors per caminar, adaptació de l'habitatge (graons, catifes, dutxes, terres antilliscants…). En alguns casos són molt aconsellables els protectors de maluc.
