2 / d’abril / 2025 / Hospital Universitari General de Catalunya / Cardiologia
CardiopatíaCardiopatía

Les cardiopaties congènites són un grup de malalties caracteritzades per anomalies en el cor produïdes, normalment, per defectes en la formació de l’òrgan en el període embrionari. Segons la Fundació Espanyola del Cor, la majoria de les cardiopaties congènites són provocades per causes multifactorials, en moltes ocasions encara poc conegudes. En altres casos, intervenen factors exògens ben coneguts que actuen com a tòxics en el període embrionari, com el tabac, l’alcohol i alguns medicaments. "A més, la possibilitat de transmissió a la descendència o repetició d’un altre defecte congènit en un fill és generalment baixa, i oscil·la entre el 3 % i el 5 % de la població", explica el Dr. Jordi Balcells, cap de Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.


Tipus de cardiopaties congènites més comunes:

Hi ha molts tipus de cardiopaties congènites. Per això, cal classificar-les entre aquelles que provoquen una malformació en les estructures cardíaques que separen la circulació, les que són provocades per lesions obstructives i les cardiopaties congènites cianòtiques, que impedeixen l’adequada oxigenació en sang. Entre les més freqüents es troben:

  • Comunicació interauricular (CIA) / Comunicació interventricular (CIV): un orifici en la paret que separa les aurícules o els ventricles del cor, respectivament, el qual pot provocar insuficiència cardíaca si no es corregeix.
  • Tetralogia de Fallot: una combinació de defectes cardíacs que afecten el flux sanguini i poden generar cianosi (coloració blavosa en la pell per mala oxigenació de la sang).
  • Coartació de l’aorta: un estrenyiment de l’artèria principal de l’organisme, que pot derivar en hipertensió i altres problemes cardiovasculars.
  • Transposició de grans artèries: un trastorn en el qual les artèries principals estan invertides i comprometen el subministrament adequat d’oxigen a tot l’organisme.
  • Vàlvula aòrtica bicúspide (VAB): anomalia anatòmica congènita de la vàlvula aòrtica que provoca un deteriorament precoç en el seu funcionament, provocant una mala obertura (estenosi) o un mal tancament de la mateixa (insuficiència).

Símptomes als quals hem d’estar alerta

Moltes cardiopaties congènites poden ser detectades en la infància, però algunes poden romandre asimptomàtiques fins a l’edat adulta. Els símptomes poden variar segons la gravetat del defecte, però els més comuns inclouen:

Dispnea, és a dir, dificultat per a respirar • Fatiga extrema

  • Palpitacions o batecs irregulars
  • Dolor toràcic
  • Hipertensió arterial
  • Edemes
  • Diarrea
  • Cianosi (coloració blavosa en pell, llavis i/o mucoses)
  • Desmais o marejos freqüents
  • Inflamació en peus, turmells o abdomen

Prevenció i cures al llarg de la vida

Tot i que moltes cardiopaties congènites no poden prevenir-se a l’origen, sí que és possible reduir l’impacte en la salut dels pacients mitjançant controls mèdics i hàbits saludables. Entre ells destaquen:

  1. Seguiment mèdic periòdic: les persones amb cardiopaties congènites han de realitzar revisions mèdiques regulars amb un cardiòleg especialitzat.
  2. Estil de vida saludable: una alimentació equilibrada, la pràctica d’exercici físic moderat i evitar el tabac i l’alcohol són essencials per a mantenir una bona salut cardiovascular.
  3. Control de l’estrès: l’estrès pot afectar el ritme cardíac i la pressió arterial. Tècniques com la meditació, la respiració profunda, el mindfulness i el ioga poden ajudar a reduir l’impacte de l’estrès en el cor.

El tractament de les cardiopaties congènites és multidisciplinari. En alguns casos, requereix iniciar tractament mèdic amb diversos fàrmacs com els diürètics, els antiarrítmics o els anticoagulants. Molts pacients requeriran addicionalment una intervenció més invasiva, sigui quirúrgica o mitjançant procediments intervencionistes (cateterisme), amb la finalitat de reparar els defectes i millorar així el funcionament cardíac. Finalment, en alguns casos, es requerirà l’implant d’un marcapassos definitiu, de pròtesis valvulars (siguin biològiques o mecàniques), d’empelts vasculars o, fins i tot, de desfibril·ladors automàtics (DAI), per a prevenir en aquest cas l’aparició d’arrítmies greus.